Aquest fet és una fita en la distribució de gas natural al nostre país, ja que va ser la primera vegada que s’injectava gas renovable a la xarxa de distribució, i ha servit per desenvolupar el sistema de certificats d’origen per a gas renovable a Espanya per avançar en el compliment dels objectius mediambientals de descarbonització proposats per Europa el 2030.
A l’EDAR de Butarque, que està gestionada pel Canal d’Isabel II, NEDGIA va instal·lar un mòdul de producció de biometà (gas renovable) que purifica el biogàs procedent de la valoració dels residus de l’estació depuradora d’aigües residuals (procés d’upgrading) i un altre per injectar el biometà produït a la seva xarxa de distribució de gas natural. A més, alimentat per la xarxa de distribució de NEDGIA en aquest punt el projecte també inclou un assortidor de proveïment de gas natural comprimit (GNC) per a vehicles, gestionat per Naturgy.
Per al director del Consorci Europeu ECO-GATE, David Fernández, “el biometà és el vector energètic que més contribueix a l’economia circular i pot solucionar el problema de l’emmagatzematge de la producció intermitent d’altres energies renovables”, però afegeix que “és necessari comptar amb el suport de l’Administració per desenvolupar el mercat del biometà amb mecanismes de suport econòmics i financers i l’impuls dels certificats d’origen per a gas renovable que ja existeixen en altres països”.
Amb el desenvolupament d’aquest innovador projecte a l’EDAR de Butarque, el consorci europeu ECO-GATE té quatre objectius:
- La producció de biometà a partir d’un biogàs generat per la valoració d’un residu.
- La injecció del biometà produït a la xarxa de distribució de gas natural propietat de NEDGIA, per a la seva distribució fins al punt de consum final.
- Desenvolupament del mercat de certificats d’origen de gas renovable a Espanya.
- Demostració d’ús eficient i ecològic del gas renovable en aplicacions de mobilitat terrestre.
Les mateixes aplicacions que el gas natural
El biometà, com a gas renovable, és un combustible neutre en emissions de CO2 que es genera a través dels processos de degradació de la matèria orgànica. D’aquesta manera, residus urbans, agrícoles, ramaders o forestals, aigües residuals, etc., una vegada són tractats, es transformen en un gas verd, una energia totalment intercanviable pel gas natural, de manera que es pot distribuir a través dels més de 87.000 quilòmetres de la infraestructura gasista que hi ha al nostre país i fer-se servir amb les mateixes aplicacions energètiques en cases, indústries, comerços, així com per ser combustible en el sector transport. Tot això, sense necessitat de fer inversions (ni públiques ni privades) per transformar infraestructures de xarxes ni tampoc equipaments de consum dels usuaris.
Més informació aquí.