Composició i propietats
El gas natural és un hidrocarbur format principalment per metà, encara que també sol contenir una proporció variable de nitrogen, età, CO2, H2O, butà, propà, mercaptans i traces d’hidrocarburs més pesats. El metà és un àtom de carboni unit a quatre d’hidrogen (CH4) i pot constituir fins al 97 % del gas natural.
| Propietats físiques | Propietats químiques |
| Fórmula mol·lecular | CH4 |
| Pes mol·lecular barreja | 18,2 |
| Temperatura d’ebullició a 1 atmosfera | -160,0 °C |
| Temperatura de fusió | -180,0 °C |
| Densitat dels vapors (Aire =1) a 15,5 | 0,61 |
| Densitat del líquid (Aigua=1) a 0°/4 °C | 0,554 |
| Relació d’Expansió | 1 litre de líquid es converteix en 600 litres de gas |
| Solubilitat en aigua a 20 °C | Lleugerament soluble (de 0,1 a 1,0%) |
Característiques
- El gas natural es consumeix tal com es troba a la natura. Des que s’extreu dels jaciments fins que arriba a les llars als punts de consum, el gas natural no passa per cap procés de transformació.
- L’estructura molecular més simple del gas natural facilita que cremi netament, per això la seva combustió no produeix partícules sòlides ni sofre.
- El gas natural és una de les fonts d’energia fòssils més neta, ja que és la que emet menys gasos contaminants (SO2, CO2, NOx i CH4) per unitat d’energia produïda.
Emissions de CO (g CO/kWh útil generat)
* Les emissions de CO2 associades al consum d’electricitat segons dades del conjunt elèctric del 2010 de l’IDAEA
Font: Fundació Gas Natural – Guies tècniques d’energia i medi ambient.18. La contribució del gas natural a la reducció d’emissions a l’atmosfera a Espanya. (2009)
Factor d'emissió (g/kWh útil generat)
- NOx
- SOx
- Volàtils
- Partícules
- CO
- NOx
- SOx
- Volàtils
- Partícules
- CO
Font: Fundació Gas Natural – Guies tècniques d’energia i medi ambient.18. La contribució del gas natural a la reducció d’emissions a l’atmosfera a Espanya. (2009)
En el seu estat natural, el gas natural és inodor, incolor i insípid. Tanmateix, per advertir-ne la presència en cas de fuita, s’hi administra un odorífer (mercaptans) que hi dona l’olor característica d’ous podrits.
- Requereix ignició per a la seva combustió
- La seva densitat relativa el fa més lleuger que l’aire, pel que les fugues o emissions es dissipen ràpidament a les capes superiors de l’atmosfera i dificulten la formació de mescles explosives a l’aire.
- És eficient i abundant
- No és corrosiu